Cuando la verdad es mentira.

Llevamos años reclamando que terminen la escuela del Cau de la Guineu y solo hemos obtenidos palabras y gestos mínimos. Una vez mas la Generalitat nos da largas a nuestras peticiones, ahora es "Junt per Si” quien nos dice No. Durante todos estos años la antigua pero siempre presente “ convergencia”, nos ha ninguneado, los partidos en la oposición, solo han utilizado nuestra escuela como arma de ataque, sin obtener ningun resultado. Hoy he escuchado como una parlamentaria de la Cup decir que pedir 140 millones a la Generalitat, no eran nada dentro del presupuesto, como no lo son 8 millones para un referéndum, por eso si que pueden condicionar su voto favorable a unos presupuestos, pero 2 millones para una escuela publica que llevamos años reivindicando, al parecer no merecen ni mención ni molestia para ellos.
Esta claro que sus “ verdades”, son las mentiras para su pueblo.

PER QUÈ GIU?

Rosmari Mayo Tinc molts motius per votar a Giu pero hi ha un de principal i es per les personas que ho representen, crec amb ellas, no es rendeixen de van de res ni de ningú i aixo amb don garantía de que faran una bona gestió.
A mes el fet de que fa 16 anys que Giu va neixer per mí ja es garantía i sobretot el fet de ser un grup independent.

Viento, Ventadas y "Ventoleros"

Viento, Ventadas y "Ventoleros" han hecho acto de presencia en estas elecciones. El viento se ha llevado parte de los carteles, las ventadas algunas pancartas y los "ventoleros" nos han cambiado los carteles en algunas ubicaciones sustituyéndolos por los suyos; curiosa esta preocupación de marcar territorio, una clara muestra de desprecio al oponente. En fin esta claro que hay gente que, no cambian, a falta de argumentos radicalizaciones. Lamentable.

ELECCIONES EUROPEAS

Resultados en Catalunya : ERC 594.194 VOTOS
CIU 548.718 VOTOS
ICV 258.554 VOTOS

PSC-PSOE 358.539 VOTOS
PP 246.220 VOTOS
C'S 157.873 VOTOS

TENIENDO EN CUENTA QUE EL PSOE OBLIGO AL PSC A CAMBIAR HACE UNOS MESES DE OPINION, JUZGEN SI ES SOLO EL SR MAS Y UNOS POCOS DESAFORADOS, QUE PEDIMOS QUE LA RELACION ESPAÑA CATALUNYA DEBE CAMBIAR, AQUI NO SECUESTRAMOS LA VOLUNTAD A NADIE, NI MIRAMOS MAL, NI PERSEGUIMOS A NADIE POR DECIR QUE ES ESPAÑOL, MAS AL CONTRARIO ESTA ES UNA TIERRA DE ACOGIDA COMO LO DEMUESTRAN LA MAYORIA DE FAMILIAS COMO LA MÍA QUE RECALARON HACE YA UNOS CUANTOS AÑOS EN BARCELONA APRENDÍ EL CATALAN CON ESFUERZO Y GRACIAS A LA ÚNCA PUBLICACION EN CATALAN QUE EXISTIA,(.EL CAVALL FORT), JUZGUEN SI MERECEMOS O NO SER TENIDOS EN CUENTA, JUZGUEN LO QUE HASTA AHORA HAN HECHO DESDE LA CAVERNA, Y SI TODAVÍA PIENSAN QUE LO HAN BORDADO, ENTONCES ESPAÑA TIENE UN PROBLEMA Y ESE NO ES CATALUNYA

Patxi Aldazabal

ELECCIONS EUROPEES

Ja tenim aquí un altre cop eleccions, i un altre cop caurem, portats pel desànim i la mala gestió dels polítics que ens governen, en la temptació de no exercir el dret de votar.

Només vull fer una petita reflexió i és que amb tot el que va costar aconseguir el dret de dir la nostra, ara ens quedarem a casa, asseguts, esperant que acabi el dia per veure que gracies al nostre magnífic sofà, ha tornat a sortir un representant que no ens agrada?

Por ser tot ens dona tan igual que fins i tot no ens importa qui ens pot representar a Europa, però us recordo que estem en mans dels europeus i si no ens representa, quelcom que sigui capaç de defensar els nostres interessos, continuarem fent el que fins ara s’està fent, res de res.

El nostre país és a la cua de tot i no se’l defensa com cal, els nostres, representats no ens valoren com mereixem i això només es pot dir a les urnes.

Estem demanant constantment el dret a decidir per Catalunya, però cada cop que se’ns convida a votar, és un dret a decidir que tenim a les nostres mans i que molt cops deixem passar sense exercir-lo.

No us quedeu a casa, voteu, tan de bo el percentatge de participació fos del 100% , tot i que fos en blanc.

LES NOTICIES D'AVUI

Avui, em llevo i com sempre em preparo el café i fico la televisió per veure les noticies. No m’agafa de sorpresa veure que continuem veien cada minut del dia com el nostres representants ens roben, ens enganyen i fins i tot es riuen de nosaltres.

Ja ni la casa Reial es lliure de tot això, i no és que jo sigui gaire monàrquica, però  penso que ells haurien de donar una mica d’exemple no?

De ni do la feina que tindrem per demostrar, que encara queden bones persones i honrades que es dediquen a la política i que intenten tirar endavant el poc que ens queda de honradesa al nostre país.

Prefereixo pensar que hi ha més persones, que deixen els seus interessos privats per oferir els seus coneixements per construir un millor municipi o país, que no pas els que es dediquen a robar-nos i s’aprofiten d’allò que diem DEMOCRACIA per emportar-se allò que no és seu, fins i tot les nostres il·lusions.

Mentre i per que no em senti malament l’esmorzar, apagarem la televisió i escoltarem música, és més gratificant.

Marta Gonzalez

I ARA QUE …Febrer 2013

I ARA QUE …Febrer 2013

Arribem al mes de febrer d'aquest 2013 convuls per les continues revelacions de “presumptes” irregularitats, cobraments en negre, i d'altres misèries de la “alta política”.

Mentres la vida ciutadana continua, les xifres d'atur segueixen creixent i les tensions financeres no es redueixen.

Municipis relativament petits, com el nostre de Corbera, han de fer mans i mànigues per a quadrar els comptes amb actuacions de reducció i control de despeses, no sempre populars, i amb una petita però creixent normalització de fets històrics que signifiquen injustícies i desigualtats de uns territoris envers d'altres.

No és el millor moment per a fer obres, per a fer inversions majors, i per tant s’estan fent algunes reparacions, alguns diran que pedaços i potser tenen raó però es difícil poder fer molt mes a data d'avui.

A casa nostra, d'aquestes coses, tots som culpables, encara que amb diferent mesura: uns, els gestors de la “cosa pública”, per voler fer massa coses i desprès no ser capaços de gestionar-ho (mirem quantes urbanitzacions segueixen sense obres i en cas de tenir-les sense la recepció per l’Ajuntament); altres, els ciutadans, és a dir nosaltres, per la visió curta i egoista de què ... a casa meva no passi una servitud de pas, que la farola la tinc molt allunyada,  que vull o no vull soterrament, ... etc. ... i una impugnació rere l’altre mentrestant a l’hora de dedicar temps a les juntes i associacions per a resoldre-ho, res de res.

... i a l’hora d'anar a votar prop del 53% d'abstenció que en moltes urbanitzacions s’apropa al 70%. No estic d'acord en que així es resolguin els problemes, si algú sap fer-ho millor que ho demostri, que és mulli i hi dediqui temps personal i professional i ens ajudi a tots.

Bé dons hi ha esperança, jo la tinc i no vull somiar truites, vull ser pacient però constant per tal de què anem millorant, amb el treball de tots tornarem a recuperar l’esperit de “revolució” que va fer famós aquest poble i aquesta zona quant allò de .... PROU CUES A LA N-340 .... semblava impossible i es va fer (incomplert ja ho sé però existeix)

Vull tornar a posar al mapa aquest municipi ... i no només per una lamentable anècdota sobre senyeres en la que costa mes el farcell que el gall.

Mariano Lopez