En el darrer ple vam ser testimonis d'uns fets que, malauradament, s'han repetit massa vegades aquesta legislatura. Un cop més, l'alcalde va limitar les intervencions dels regidors de l'oposició i va negar el dret a parlar als veïns que eren presents a la sala.
L'alcalde justifica la seva actitud manifestant la necessitat de mantenir l'ordre però dóna la sensació que no vol ordre sinó exercir un ferri control sobre qui parla i allò que es diu. Aquesta obsessió pel control només es pot entendre des de la por.
A què té por el Sr. Canals? Té por a les intervencions dels membres de l'oposició? Té por que li desmuntin l'argument que ha esgrimit, tant ell com la resta de regidors del govern, durant el seu mandat? Té por a escoltar les queixes i reivindicacions de veïns i veïnes? Té por d'escoltar la ciutadania criticant la seva nefasta gestió a les urbanitzacions?
Potser el Sr. Canals pensa que callant la veu dels veïns i veïnes, ignorant les seves queixes, les farà desaparèixer.
L'equip de govern i sobretot l'alcalde, parlen tanta estona com volen. El Sr. Canals es veu en dret d'arengar des de la seva cadira però nega la paraula a la resta de ciutadans. Ja no recorda com gaudia d'aquest tipus d'intervencions quan estava
a l'oposició. Al Sr. Canals li agrada tirar pedres però no li agrada rebre pedrades. S'ho podia haver rumiat abans de llençar el primer roc.
Primer es va limitar l'aforament de la sala de plens. Després es va limitar les intervencions dels membres de l'oposició i es va establir que qualsevol persona podia intervenir en un ple... sempre i quan ho demanés per escrit prèviament i se cenyís al temps establert i sense dret a rèplica.
Sr. Canals, és vostè qui està a disposició i al servei de la ciutadania i no pas al revés.
Mal exemple de democràcia. No sembla propi d'una persona que, en altres àmbits, reivindica la sobirania del poble i la necessitat de la mobilització per part de la societat civil. Tots els ciutadans tenen dret a expressar-se excepte els de Corbera?
Per tercera vegada aquesta legislatura surto de la sala de plens sentint vergonya aliena davant una actitud que no entenc en absolut.
Pere Alegrí
