LES NOTICIES D'AVUI

Avui, em llevo i com sempre em preparo el café i fico la televisió per veure les noticies. No m’agafa de sorpresa veure que continuem veien cada minut del dia com el nostres representants ens roben, ens enganyen i fins i tot es riuen de nosaltres.

Ja ni la casa Reial es lliure de tot això, i no és que jo sigui gaire monàrquica, però  penso que ells haurien de donar una mica d’exemple no?

De ni do la feina que tindrem per demostrar, que encara queden bones persones i honrades que es dediquen a la política i que intenten tirar endavant el poc que ens queda de honradesa al nostre país.

Prefereixo pensar que hi ha més persones, que deixen els seus interessos privats per oferir els seus coneixements per construir un millor municipi o país, que no pas els que es dediquen a robar-nos i s’aprofiten d’allò que diem DEMOCRACIA per emportar-se allò que no és seu, fins i tot les nostres il·lusions.

Mentre i per que no em senti malament l’esmorzar, apagarem la televisió i escoltarem música, és més gratificant.

Marta Gonzalez

I ARA QUE …Febrer 2013

I ARA QUE …Febrer 2013

Arribem al mes de febrer d'aquest 2013 convuls per les continues revelacions de “presumptes” irregularitats, cobraments en negre, i d'altres misèries de la “alta política”.

Mentres la vida ciutadana continua, les xifres d'atur segueixen creixent i les tensions financeres no es redueixen.

Municipis relativament petits, com el nostre de Corbera, han de fer mans i mànigues per a quadrar els comptes amb actuacions de reducció i control de despeses, no sempre populars, i amb una petita però creixent normalització de fets històrics que signifiquen injustícies i desigualtats de uns territoris envers d'altres.

No és el millor moment per a fer obres, per a fer inversions majors, i per tant s’estan fent algunes reparacions, alguns diran que pedaços i potser tenen raó però es difícil poder fer molt mes a data d'avui.

A casa nostra, d'aquestes coses, tots som culpables, encara que amb diferent mesura: uns, els gestors de la “cosa pública”, per voler fer massa coses i desprès no ser capaços de gestionar-ho (mirem quantes urbanitzacions segueixen sense obres i en cas de tenir-les sense la recepció per l’Ajuntament); altres, els ciutadans, és a dir nosaltres, per la visió curta i egoista de què ... a casa meva no passi una servitud de pas, que la farola la tinc molt allunyada,  que vull o no vull soterrament, ... etc. ... i una impugnació rere l’altre mentrestant a l’hora de dedicar temps a les juntes i associacions per a resoldre-ho, res de res.

... i a l’hora d'anar a votar prop del 53% d'abstenció que en moltes urbanitzacions s’apropa al 70%. No estic d'acord en que així es resolguin els problemes, si algú sap fer-ho millor que ho demostri, que és mulli i hi dediqui temps personal i professional i ens ajudi a tots.

Bé dons hi ha esperança, jo la tinc i no vull somiar truites, vull ser pacient però constant per tal de què anem millorant, amb el treball de tots tornarem a recuperar l’esperit de “revolució” que va fer famós aquest poble i aquesta zona quant allò de .... PROU CUES A LA N-340 .... semblava impossible i es va fer (incomplert ja ho sé però existeix)

Vull tornar a posar al mapa aquest municipi ... i no només per una lamentable anècdota sobre senyeres en la que costa mes el farcell que el gall.

Mariano Lopez