LES NOTICIES D'AVUI

Avui, em llevo i com sempre em preparo el café i fico la televisió per veure les noticies. No m’agafa de sorpresa veure que continuem veien cada minut del dia com el nostres representants ens roben, ens enganyen i fins i tot es riuen de nosaltres.

Ja ni la casa Reial es lliure de tot això, i no és que jo sigui gaire monàrquica, però  penso que ells haurien de donar una mica d’exemple no?

De ni do la feina que tindrem per demostrar, que encara queden bones persones i honrades que es dediquen a la política i que intenten tirar endavant el poc que ens queda de honradesa al nostre país.

Prefereixo pensar que hi ha més persones, que deixen els seus interessos privats per oferir els seus coneixements per construir un millor municipi o país, que no pas els que es dediquen a robar-nos i s’aprofiten d’allò que diem DEMOCRACIA per emportar-se allò que no és seu, fins i tot les nostres il·lusions.

Mentre i per que no em senti malament l’esmorzar, apagarem la televisió i escoltarem música, és més gratificant.

Marta Gonzalez

I ARA QUE …Febrer 2013

I ARA QUE …Febrer 2013

Arribem al mes de febrer d'aquest 2013 convuls per les continues revelacions de “presumptes” irregularitats, cobraments en negre, i d'altres misèries de la “alta política”.

Mentres la vida ciutadana continua, les xifres d'atur segueixen creixent i les tensions financeres no es redueixen.

Municipis relativament petits, com el nostre de Corbera, han de fer mans i mànigues per a quadrar els comptes amb actuacions de reducció i control de despeses, no sempre populars, i amb una petita però creixent normalització de fets històrics que signifiquen injustícies i desigualtats de uns territoris envers d'altres.

No és el millor moment per a fer obres, per a fer inversions majors, i per tant s’estan fent algunes reparacions, alguns diran que pedaços i potser tenen raó però es difícil poder fer molt mes a data d'avui.

A casa nostra, d'aquestes coses, tots som culpables, encara que amb diferent mesura: uns, els gestors de la “cosa pública”, per voler fer massa coses i desprès no ser capaços de gestionar-ho (mirem quantes urbanitzacions segueixen sense obres i en cas de tenir-les sense la recepció per l’Ajuntament); altres, els ciutadans, és a dir nosaltres, per la visió curta i egoista de què ... a casa meva no passi una servitud de pas, que la farola la tinc molt allunyada,  que vull o no vull soterrament, ... etc. ... i una impugnació rere l’altre mentrestant a l’hora de dedicar temps a les juntes i associacions per a resoldre-ho, res de res.

... i a l’hora d'anar a votar prop del 53% d'abstenció que en moltes urbanitzacions s’apropa al 70%. No estic d'acord en que així es resolguin els problemes, si algú sap fer-ho millor que ho demostri, que és mulli i hi dediqui temps personal i professional i ens ajudi a tots.

Bé dons hi ha esperança, jo la tinc i no vull somiar truites, vull ser pacient però constant per tal de què anem millorant, amb el treball de tots tornarem a recuperar l’esperit de “revolució” que va fer famós aquest poble i aquesta zona quant allò de .... PROU CUES A LA N-340 .... semblava impossible i es va fer (incomplert ja ho sé però existeix)

Vull tornar a posar al mapa aquest municipi ... i no només per una lamentable anècdota sobre senyeres en la que costa mes el farcell que el gall.

Mariano Lopez

BANDERES A CORBERA

On pot arribar la indignació? No puc entendre com, amb els problemes que tenim a Corbera, amb la gent que pateix profundament perquè ho ha perdut tot, i no és demagògia, hi són, aquí al nostre poble, algú no té més feina que dedicar-se a pensar en que no temin la bandera espanyola a les escoles.

Es que hi ha alguna bandera ficada, jo no he vist cap, l’educació, no entén de colors ni de banderes. L’educació i la cultura estan per sobre de tot això.

Em trec el barret davant, les paraules del nostre alcalde de no gastar ni un duro en ficar banderes a cap lloc. No en calen, cada un de nosaltres ja sabem molt bé que som i que volem. I si algú no ho té clar, que la fiqui a casa seva.

Avui he estat a la concentració de l’Ajuntament, i havia poca gent però molt decidits a lluitar, tant de bo aquesta lluita serveixi per alguna cosa.

Marta González

POSICIONAMENT DE GIU DAVANT LES ELECCIONS CATALANES

Des de GIU volem explicitar la nostre posició en relació a les diferents alternatives que el proper 25 de novembre estan en joc, referides als diferents eixos soberanista, re- centralitzador, federalista o de continuïtat com fins ara.

Els membres del nostre partit respectem les diferents posicions, sempre amb una clara defensa del respecte a la opinió majoritària dels catalans perquè es pugui fer una pregunta clara i concreta respecte a tenir Estat Propi o no. Per tant tots els partits que tinguin aquesta posició compten amb el nostre reconeixement.

En qualsevol dels casos, i sigui quina sigui la resposta a las urnes el dia 25 i en futures consultes, apujarem les posicions que portin a una major justícia social, un millor finançament dels municipis, un mes estricte control dels diners públics, i un re equilibri entre el recolzament a bancs i recolzament a persones, manteniment i fins i tot recuperació dels drets adquirits els anys 90 en relació a sanitat, pensions, legislació laboral, educació.

Necessitem un país, o comunitat autònoma, que estigui dirigida per líders amb capacitat d’il•lusionar, de donar impuls a la economia, reconduir la sangria de desaparició d’empreses i increment d’atur, i evitar la fuita constant de capital humà que significa la inevitable emigració dels joves mes qualificats.

Cal recuperar la empenta que a finals dels anys 80 i principis dels 90 varem tenir amb una fita comuna com va ser la del “esperit olímpic”. La fita per el futur no es clara, i potser haurien de ser un conjunt de fites, els líders encara son menys visibles i això es el mes rellevant.

Mariano López

La crisis ens emmalalteix

Avui he llegit al diari un article, que explicava com la crisi feia que els metges tinguessin moltes mes visites de pacients, molts d’ells en perill de suïcidi a causa de la por al desnonament.

És increïble veure, con estan de preocupats els partits polítics per la campanya electoral, i sobre tot en treure els draps bruts els uns al altres, si no llegiu la noticia dels comptes de Suïssa d’en Mas i Pujol,  i no són capaços de trobar una solució com cal a la pobresa que ens amenaça dia a dia en aquest país.

Ja no és que la gent estigui en perill de suïcidi, si no que a més a més han d’anar al metge per evitar que ho facin. Però amb les retallades potser fins i tot es queden sense metge perquè l’hauran de pagar i no podran.

I fins i tot penso, si cal una despesa com la que estan fent per la campanya electoral, en aquest moments tal i com tenim el país.

No em sembla estrany que hi hagi gent que desitgi que torni, el que ells considerant un temps millor.

Marta González

Avui ha estat un dia de vaga important. Molts diran que no l’ha seguit gaire gent, uns altres diran que molta, però tant se val el que diguin, que continuïn amb les seves manipulacions informatives, el que si que es ben cert, es que ha hagut molts llocs on pràcticament estava tot tancat.

Per exemple, Cornella de Llob., ni un bar, ni una empresa, res tothom fen vaga menys, això si, el gran Corte Inglés que com sempre ha mantingut les seves portes obertes per si algú descerebrat volia  aprofitar el dia per anar a comprar.

A veure, si us plau, estem de vaga o no?, es possible que algú aprofiti un dia com avui per avançar les compres de Nadal? Doncs si, no només és possible sinó que es cert.  On estan els valor per a lluita pels nostres drets? Els canviem per fer compres? A on anirem a parar.

Marta Gonzalez

Hablar de las urbanizaciones en tiempos electorales es curioso y contradictorio.

Quienes llevamos años viviendo en las urbanizaciones hemos visto, participado u organizado, reuniones, manifestaciones y reivindicaciones, las hemos visto de todos los colores políticos, pero siempre hemos mantenido el ideal de conseguir una calidad de vida digna.

Durante muchos años, aquellas personas que iniciaron las reivindicaciones, en muchos casos, ni tan solo eran residentes en Corbera, o no estaban censados, pero la dignidad les hacia movilizarse par conseguir sus objetivos. Pocos tuvieron la oportunidad de votar.

Han pasado los años, y con ellos nuevas generaciones, nuevas gentes, que no saben, ni conocen, las penurias de la falta de agua, luz, calles de tierra, barro y los que quedan de antes, cansados de la lucha, callan, que sigan otros, parecen decir.

Las urbanizaciones representan actualmente más del 50% de la población Corbera. La gran mayoría de los ciudadanos de las urbanizaciones, cerca del 60%, no acude a votar.

Es grave, aquellos que soportan proporcionalmente, el mayor peso en la encomia del municipio, aquellos que padecen los mayores deficits urbanísticos, aquellos que mas motivos tienen de reclamación, se quejan pero no votan.

Quizás deberíamos dar una mirada al pasado, de donde venimos, cuanto ha costado llegar hasta aquí, en general y pensar cuantos años costo a este país ejercer su derecho al voto, ese voto que ostenta la soberanía del pueblo, ese voto capaz de quitar y poner gobiernos, ese voto que nos permite tener al frente del ayuntamiento a personas preocupas por tus necesidades.

Es día 22 de mayo, no te quedes sin ejercer tu derecho el día 22 de mayo tu decides,

Un escritor dijo, “Cada pueblo tiene el gobierno que se merece”, hagámoslo realidad.