Cuando la verdad es mentira.

Llevamos años reclamando que terminen la escuela del Cau de la Guineu y solo hemos obtenidos palabras y gestos mínimos. Una vez mas la Generalitat nos da largas a nuestras peticiones, ahora es "Junt per Si” quien nos dice No. Durante todos estos años la antigua pero siempre presente “ convergencia”, nos ha ninguneado, los partidos en la oposición, solo han utilizado nuestra escuela como arma de ataque, sin obtener ningun resultado. Hoy he escuchado como una parlamentaria de la Cup decir que pedir 140 millones a la Generalitat, no eran nada dentro del presupuesto, como no lo son 8 millones para un referéndum, por eso si que pueden condicionar su voto favorable a unos presupuestos, pero 2 millones para una escuela publica que llevamos años reivindicando, al parecer no merecen ni mención ni molestia para ellos.
Esta claro que sus “ verdades”, son las mentiras para su pueblo.

PER QUÈ GIU?

Rosmari Mayo Tinc molts motius per votar a Giu pero hi ha un de principal i es per les personas que ho representen, crec amb ellas, no es rendeixen de van de res ni de ningú i aixo amb don garantía de que faran una bona gestió.
A mes el fet de que fa 16 anys que Giu va neixer per mí ja es garantía i sobretot el fet de ser un grup independent.

Viento, Ventadas y "Ventoleros"

Viento, Ventadas y "Ventoleros" han hecho acto de presencia en estas elecciones. El viento se ha llevado parte de los carteles, las ventadas algunas pancartas y los "ventoleros" nos han cambiado los carteles en algunas ubicaciones sustituyéndolos por los suyos; curiosa esta preocupación de marcar territorio, una clara muestra de desprecio al oponente. En fin esta claro que hay gente que, no cambian, a falta de argumentos radicalizaciones. Lamentable.

ELECCIONES EUROPEAS

Resultados en Catalunya : ERC 594.194 VOTOS
CIU 548.718 VOTOS
ICV 258.554 VOTOS

PSC-PSOE 358.539 VOTOS
PP 246.220 VOTOS
C'S 157.873 VOTOS

TENIENDO EN CUENTA QUE EL PSOE OBLIGO AL PSC A CAMBIAR HACE UNOS MESES DE OPINION, JUZGEN SI ES SOLO EL SR MAS Y UNOS POCOS DESAFORADOS, QUE PEDIMOS QUE LA RELACION ESPAÑA CATALUNYA DEBE CAMBIAR, AQUI NO SECUESTRAMOS LA VOLUNTAD A NADIE, NI MIRAMOS MAL, NI PERSEGUIMOS A NADIE POR DECIR QUE ES ESPAÑOL, MAS AL CONTRARIO ESTA ES UNA TIERRA DE ACOGIDA COMO LO DEMUESTRAN LA MAYORIA DE FAMILIAS COMO LA MÍA QUE RECALARON HACE YA UNOS CUANTOS AÑOS EN BARCELONA APRENDÍ EL CATALAN CON ESFUERZO Y GRACIAS A LA ÚNCA PUBLICACION EN CATALAN QUE EXISTIA,(.EL CAVALL FORT), JUZGUEN SI MERECEMOS O NO SER TENIDOS EN CUENTA, JUZGUEN LO QUE HASTA AHORA HAN HECHO DESDE LA CAVERNA, Y SI TODAVÍA PIENSAN QUE LO HAN BORDADO, ENTONCES ESPAÑA TIENE UN PROBLEMA Y ESE NO ES CATALUNYA

Patxi Aldazabal

ELECCIONS EUROPEES

Ja tenim aquí un altre cop eleccions, i un altre cop caurem, portats pel desànim i la mala gestió dels polítics que ens governen, en la temptació de no exercir el dret de votar.

Només vull fer una petita reflexió i és que amb tot el que va costar aconseguir el dret de dir la nostra, ara ens quedarem a casa, asseguts, esperant que acabi el dia per veure que gracies al nostre magnífic sofà, ha tornat a sortir un representant que no ens agrada?

Por ser tot ens dona tan igual que fins i tot no ens importa qui ens pot representar a Europa, però us recordo que estem en mans dels europeus i si no ens representa, quelcom que sigui capaç de defensar els nostres interessos, continuarem fent el que fins ara s’està fent, res de res.

El nostre país és a la cua de tot i no se’l defensa com cal, els nostres, representats no ens valoren com mereixem i això només es pot dir a les urnes.

Estem demanant constantment el dret a decidir per Catalunya, però cada cop que se’ns convida a votar, és un dret a decidir que tenim a les nostres mans i que molt cops deixem passar sense exercir-lo.

No us quedeu a casa, voteu, tan de bo el percentatge de participació fos del 100% , tot i que fos en blanc.

LES NOTICIES D'AVUI

Avui, em llevo i com sempre em preparo el café i fico la televisió per veure les noticies. No m’agafa de sorpresa veure que continuem veien cada minut del dia com el nostres representants ens roben, ens enganyen i fins i tot es riuen de nosaltres.

Ja ni la casa Reial es lliure de tot això, i no és que jo sigui gaire monàrquica, però  penso que ells haurien de donar una mica d’exemple no?

De ni do la feina que tindrem per demostrar, que encara queden bones persones i honrades que es dediquen a la política i que intenten tirar endavant el poc que ens queda de honradesa al nostre país.

Prefereixo pensar que hi ha més persones, que deixen els seus interessos privats per oferir els seus coneixements per construir un millor municipi o país, que no pas els que es dediquen a robar-nos i s’aprofiten d’allò que diem DEMOCRACIA per emportar-se allò que no és seu, fins i tot les nostres il·lusions.

Mentre i per que no em senti malament l’esmorzar, apagarem la televisió i escoltarem música, és més gratificant.

Marta Gonzalez

I ARA QUE …Febrer 2013

I ARA QUE …Febrer 2013

Arribem al mes de febrer d'aquest 2013 convuls per les continues revelacions de “presumptes” irregularitats, cobraments en negre, i d'altres misèries de la “alta política”.

Mentres la vida ciutadana continua, les xifres d'atur segueixen creixent i les tensions financeres no es redueixen.

Municipis relativament petits, com el nostre de Corbera, han de fer mans i mànigues per a quadrar els comptes amb actuacions de reducció i control de despeses, no sempre populars, i amb una petita però creixent normalització de fets històrics que signifiquen injustícies i desigualtats de uns territoris envers d'altres.

No és el millor moment per a fer obres, per a fer inversions majors, i per tant s’estan fent algunes reparacions, alguns diran que pedaços i potser tenen raó però es difícil poder fer molt mes a data d'avui.

A casa nostra, d'aquestes coses, tots som culpables, encara que amb diferent mesura: uns, els gestors de la “cosa pública”, per voler fer massa coses i desprès no ser capaços de gestionar-ho (mirem quantes urbanitzacions segueixen sense obres i en cas de tenir-les sense la recepció per l’Ajuntament); altres, els ciutadans, és a dir nosaltres, per la visió curta i egoista de què ... a casa meva no passi una servitud de pas, que la farola la tinc molt allunyada,  que vull o no vull soterrament, ... etc. ... i una impugnació rere l’altre mentrestant a l’hora de dedicar temps a les juntes i associacions per a resoldre-ho, res de res.

... i a l’hora d'anar a votar prop del 53% d'abstenció que en moltes urbanitzacions s’apropa al 70%. No estic d'acord en que així es resolguin els problemes, si algú sap fer-ho millor que ho demostri, que és mulli i hi dediqui temps personal i professional i ens ajudi a tots.

Bé dons hi ha esperança, jo la tinc i no vull somiar truites, vull ser pacient però constant per tal de què anem millorant, amb el treball de tots tornarem a recuperar l’esperit de “revolució” que va fer famós aquest poble i aquesta zona quant allò de .... PROU CUES A LA N-340 .... semblava impossible i es va fer (incomplert ja ho sé però existeix)

Vull tornar a posar al mapa aquest municipi ... i no només per una lamentable anècdota sobre senyeres en la que costa mes el farcell que el gall.

Mariano Lopez

BANDERES A CORBERA

On pot arribar la indignació? No puc entendre com, amb els problemes que tenim a Corbera, amb la gent que pateix profundament perquè ho ha perdut tot, i no és demagògia, hi són, aquí al nostre poble, algú no té més feina que dedicar-se a pensar en que no temin la bandera espanyola a les escoles.

Es que hi ha alguna bandera ficada, jo no he vist cap, l’educació, no entén de colors ni de banderes. L’educació i la cultura estan per sobre de tot això.

Em trec el barret davant, les paraules del nostre alcalde de no gastar ni un duro en ficar banderes a cap lloc. No en calen, cada un de nosaltres ja sabem molt bé que som i que volem. I si algú no ho té clar, que la fiqui a casa seva.

Avui he estat a la concentració de l’Ajuntament, i havia poca gent però molt decidits a lluitar, tant de bo aquesta lluita serveixi per alguna cosa.

Marta González

POSICIONAMENT DE GIU DAVANT LES ELECCIONS CATALANES

Des de GIU volem explicitar la nostre posició en relació a les diferents alternatives que el proper 25 de novembre estan en joc, referides als diferents eixos soberanista, re- centralitzador, federalista o de continuïtat com fins ara.

Els membres del nostre partit respectem les diferents posicions, sempre amb una clara defensa del respecte a la opinió majoritària dels catalans perquè es pugui fer una pregunta clara i concreta respecte a tenir Estat Propi o no. Per tant tots els partits que tinguin aquesta posició compten amb el nostre reconeixement.

En qualsevol dels casos, i sigui quina sigui la resposta a las urnes el dia 25 i en futures consultes, apujarem les posicions que portin a una major justícia social, un millor finançament dels municipis, un mes estricte control dels diners públics, i un re equilibri entre el recolzament a bancs i recolzament a persones, manteniment i fins i tot recuperació dels drets adquirits els anys 90 en relació a sanitat, pensions, legislació laboral, educació.

Necessitem un país, o comunitat autònoma, que estigui dirigida per líders amb capacitat d’il•lusionar, de donar impuls a la economia, reconduir la sangria de desaparició d’empreses i increment d’atur, i evitar la fuita constant de capital humà que significa la inevitable emigració dels joves mes qualificats.

Cal recuperar la empenta que a finals dels anys 80 i principis dels 90 varem tenir amb una fita comuna com va ser la del “esperit olímpic”. La fita per el futur no es clara, i potser haurien de ser un conjunt de fites, els líders encara son menys visibles i això es el mes rellevant.

Mariano López

La crisis ens emmalalteix

Avui he llegit al diari un article, que explicava com la crisi feia que els metges tinguessin moltes mes visites de pacients, molts d’ells en perill de suïcidi a causa de la por al desnonament.

És increïble veure, con estan de preocupats els partits polítics per la campanya electoral, i sobre tot en treure els draps bruts els uns al altres, si no llegiu la noticia dels comptes de Suïssa d’en Mas i Pujol,  i no són capaços de trobar una solució com cal a la pobresa que ens amenaça dia a dia en aquest país.

Ja no és que la gent estigui en perill de suïcidi, si no que a més a més han d’anar al metge per evitar que ho facin. Però amb les retallades potser fins i tot es queden sense metge perquè l’hauran de pagar i no podran.

I fins i tot penso, si cal una despesa com la que estan fent per la campanya electoral, en aquest moments tal i com tenim el país.

No em sembla estrany que hi hagi gent que desitgi que torni, el que ells considerant un temps millor.

Marta González

Avui ha estat un dia de vaga important. Molts diran que no l’ha seguit gaire gent, uns altres diran que molta, però tant se val el que diguin, que continuïn amb les seves manipulacions informatives, el que si que es ben cert, es que ha hagut molts llocs on pràcticament estava tot tancat.

Per exemple, Cornella de Llob., ni un bar, ni una empresa, res tothom fen vaga menys, això si, el gran Corte Inglés que com sempre ha mantingut les seves portes obertes per si algú descerebrat volia  aprofitar el dia per anar a comprar.

A veure, si us plau, estem de vaga o no?, es possible que algú aprofiti un dia com avui per avançar les compres de Nadal? Doncs si, no només és possible sinó que es cert.  On estan els valor per a lluita pels nostres drets? Els canviem per fer compres? A on anirem a parar.

Marta Gonzalez

Hablar de las urbanizaciones en tiempos electorales es curioso y contradictorio.

Quienes llevamos años viviendo en las urbanizaciones hemos visto, participado u organizado, reuniones, manifestaciones y reivindicaciones, las hemos visto de todos los colores políticos, pero siempre hemos mantenido el ideal de conseguir una calidad de vida digna.

Durante muchos años, aquellas personas que iniciaron las reivindicaciones, en muchos casos, ni tan solo eran residentes en Corbera, o no estaban censados, pero la dignidad les hacia movilizarse par conseguir sus objetivos. Pocos tuvieron la oportunidad de votar.

Han pasado los años, y con ellos nuevas generaciones, nuevas gentes, que no saben, ni conocen, las penurias de la falta de agua, luz, calles de tierra, barro y los que quedan de antes, cansados de la lucha, callan, que sigan otros, parecen decir.

Las urbanizaciones representan actualmente más del 50% de la población Corbera. La gran mayoría de los ciudadanos de las urbanizaciones, cerca del 60%, no acude a votar.

Es grave, aquellos que soportan proporcionalmente, el mayor peso en la encomia del municipio, aquellos que padecen los mayores deficits urbanísticos, aquellos que mas motivos tienen de reclamación, se quejan pero no votan.

Quizás deberíamos dar una mirada al pasado, de donde venimos, cuanto ha costado llegar hasta aquí, en general y pensar cuantos años costo a este país ejercer su derecho al voto, ese voto que ostenta la soberanía del pueblo, ese voto capaz de quitar y poner gobiernos, ese voto que nos permite tener al frente del ayuntamiento a personas preocupas por tus necesidades.

Es día 22 de mayo, no te quedes sin ejercer tu derecho el día 22 de mayo tu decides,

Un escritor dijo, “Cada pueblo tiene el gobierno que se merece”, hagámoslo realidad.

Perquè hauria de votar a les properes eleccions municipals?

Segurament moltes persones es fan aquesta pregunta i no troben motius prou convincents com per animar-se a votar.

Argumenten que el seu vot no canvia res i que, surti qui surti, el resultat és sempre el mateix i res no canvia.

Però això no és així i a les eleccions municipals és quan cada vot emès pren una importància cabdal.

A les eleccions municipals votem per un model de poble, per un projecte de futur proper que afecta a la nostra vida diària, als carrers que trepitgem cada dia, als serveis que utilitzem als impostos que paguem i a l’ús més directe que es fa d’aquests diners.

Quan votem una opció política municipal estem votant per les persones que gestionaran el nostre dia a dia i per aquest motiu cada vot és important.

El poble és sobirà. El poble decideix com vol que sigui el seu entorn, com vol que sigui el lloc on viu i aquesta decisió ens afecta a tots. Aquest fet ens obliga a ser responsables i donar la nostra confiança a l’opció política que s’aproximi més a la nostra manera de pensar i que ens presenti un projecte que s’adigui més amb la nostra idea de com ha de ser Corbera en el futur.

Les eleccions municipals seran ben aviat i des del Grup Independent d’Urbanitzacions volem animar-vos a que escolteu els diferents programes polítics i reflexioneu molt seriosament sobre la responsabilitat que tenim els ciutadans a l’hora de votar.

Som els ciutadans els qui decidim qui presidirà l’Ajuntament de Corbera durant els propers 4 anys. Som responsables del nostre vot i l’abstenció és una mala opció. L’abstenció només demostra desinterès i això, en un estat democràtic, és difícil d’entendre.

Ara podem decidir. No sempre ha estat així. No podem oblidar que la democràcia, al nostre país, és jove. No fa pas tant que vivíem en una dictadura que no permetia al poble decidir qui l’havia de governar, per això cal ser responsable i acudir a les urnes.

Durant les properes setmanes tindrem ocasió de conèixer els programes electorals de les diferents formacions que es presenten a les eleccions municipals, inclosa la del Grup Independent d’Urbanitzacions. Esperem de la ciutadania que es prengui aquest repte ben seriosament i voti.

TRES PARAULES, TRES DESITXOS

Paraula 1 – Balanç - Aquesta legislatura finalitza, i cadascú pot analitzar com ho farà, uns pocs diran que s’ha fet la millor gestió possible d’un equip de govern ......¿?...., que amb els recursos financers disponibles no es podia fer millor ....¿? , que l’herència era terrible, etc. Tinc moltes dubtes i penso que altres ho haguessin fet millor.

Paraula 2 – Herències - Ja ni ha prou de parlar d’herències, perquè si mirem enrere l’herència be d’altres temps, potser previs a la democràcia, en que es varen fer algunes malifetes per cognoms il·lustres del municipi, per tant parlem de fer coses, de fer-ho d’acord amb els veïns, de posar la prioritat en allò que necessiten els veïns i no en allò que sent una millora objectiva, es clar que no es tan urgent com per exemple refer carrers en condicions acceptables enfront de vials d’accés amb alt risc. Si només sabem parlar de passat no avancem.

Paraula 3 – Compromís - Finalment si el fet clau de tot el mandat ha estat les finances, ¿on ha estat i quina ha estat la prioritat i dedicació del regidor responsable del tema? – Bé dons Eva Parera no ha tingut dedicació complerta, no ha estat a tots els plens, no ha resolt res respecte a les finances, ... Fets à NO TENIM PRESSUPOST 2011, ..... però si que ha fet servir Corbera com a trampolí per a altres responsabilitats (senadora a Madrid i alt càrrec d’Unió Democràtica). Es clar, demanem responsabilitats als que fan servir el municipi per el seus interessos i no el serveixen.

Desitjos - Per això faig públics els meus tres desitjos per a un nou govern municipal: Sentit de poble (que no populisme), sentit de justícia i equitat (que no de justicier), sentit de la prioritat (ciutadana i no individual, que les preferències no ho siguin en funció de pertànyer a una o altre família política o municipal).

Anem a votar en funció de resultats, no només d’ideologies que es fan servir per a ocultar els fets.

Mariano López – Membre de GIU

Se acerca el mes de mayo y pronto nos van a pedir el voto a todos los ciudadanos con este derecho.

Es momento de meditar y tomar la decisión libre y responsable.

Es importante conocer qué partidos políticos se presentan y qué programas nos van a ofrecer en las próximas elecciones municipales.

Estos cuatro años de legislatura en el Ayuntamiento de Corbera de Llobregat, hemos soportado, legítimamente democrático, a los partidos llamémosles "grandes". Vista la legislatura que han llevado a cabo, pasarán a los archivos de la hemeroteca del ayuntamiento sin pena ni gloria.

En municipios pequeños, como es el caso de Corbera de Llobregat, los partidos políticos "grandes" siguen más las consignas generales de partido (ideológicas, etc.) y sus programas no se ajustan a la realidad del municipio.

En cambio GIU, no está escorado ni a derecha ni a izquierda, tiene un programa que se preocupa por los problemas reales que afectan directamente al ciudadano, al núcleo urbano, a las urbanizaciones.

Es un partido serio, con mensaje claro, sin letra pequeña, que defiende claramente los problemas existentes en el municipio y no sigue consignas ideológicas como los "grandes".

GIU va al grano y en época de crisis económica como la actual, tiene las ideas claras: cómo administrar acertadamente, hasta el último céntimo, los impuestos de los ciudadanos de Corbera de Llobregat.

Por tanto GIU está en la línea correcta para obtener unos resultados electorales satisfactorios en las próximas elecciones municipales, por su claridad, honestidad, veteranía y un equipo competente.

Joan Bueno

DE BIEN NACIDO ES SER AGRADECIDO

El Grup Independent d´Urbanitzacions, nace de la necesidad de hacer oír la voz de las urbanizaciones ante un consistorio,ciego, sordo y mudo, no ya a nuestras reivindicaciones, sino a nuestras necesidades básicas como ciudadanos y ciudadanas
de pleno derecho.

Durante años, los impuestos de las urbanizaciones han servido al municipio para su crecimiento, hemos sido el motor de la economía del núcleo urbano, y aunque actualmente esta tendencia se va equilibrando, el déficit sigue existiendo.
Corbera, no solo ha crecido urbanísticamente, simultáneamente ha aumentado su población, lo cual, si bien es cierto que ha significado un incremento en costes de mantenimiento, también nos ha dotado de mayores y mejores servicios. La ampliación
de dotaciones, el CAP, nuevos colegios, la escuela bressol, el transporte, la policía, el comercio,…

Esta pequeña introducción viene a intentar clarificar el posicionamiento del Grup Independent d’U…rbanitzacions, Unificado, Único, Unido, Útil, Universal,…

De vez en cuando, surgen comentarios que anteponen la palabra Urbanitzacions, a Independent, intentando de este modo marcar una distancia, una diferencia, al tiempo que intenta relegar a nuestra formación. El Grup Independent, ha demostrado durante todos estos años, no ser un partido discriminatorio, en nuestra formación no existen los de fuera ni los de dentro, ni tan solo las ideologías partidistas, tan solo existe una premisa, una regla básica: primero el municipio.

Hemos sido responsables de todo lo acontecido en Corbera en estos últimos años, en los años que estuvimos en el anterior equipo de gobierno, fuimos un pilar esencial en todos los proyectos, jamás el municipio avanzó tanto, y actualmente desde la oposición seguimos participando y aportando propuestas mediante alegaciones, mociones y propiciando el debate y la participación en todo aquello que signifique una mejora en nuestra calidad de vida.

En diversas ocasiones hemos debatido internamente el nombre del partido, conscientes que la palabra Urbanitzacions, puede ser para algunas personas una “coletilla” difícil de asimilar, somos consecuentes con ello. Pero para los que formamos el Grup Independent, no es ninguna losa, pero tampoco algo irrenunciable a lo que aferrarnos radicalmente, es simplemente el origen de nuestro partido, un origen del que estamos muy orgullosos, pero que en ningún momento nos ha condicionado en nuestras actuaciones, hemos trabajado y lo seguiremos haciendo por todo el municipio, por sus ciudadanas y ciudadanos, con independencia del lugar donde vivan, teniendo muy claro que los derechos y las obligaciones han de ser los mismos para toda la ciudadanía de Corbera de Llobregat.

Los que formamos GIU,somos Gente Independiente,Únete!
Andrés Palacios

RECALIFICACIONES

Señores del Equipo de Gobierno recalifiquen lo recalificable, pero no con parcelas de urbanizaciones que eran de garantía de los promotores, negocien con los propietarios/as de esos terrenos y saquen un provecho para el municipio, y por favor,
no lo hagan a espaldas de los propietarios/as ni de las diversas juntas, ¡sean transparentes en su gestión!
Antonio de la Asunción

NOTICIES BREUS

Les zones blaves de Corbera no han funcionat durant aquest mes d’agost,gràcies a la proposta de modificació del reglament que vam realitzar des del Grup Independent i aprofitem aquestes línies per agrair totes les persones que ens han manifestat el seu suport i les paraules d’ànim per a continuar treballant pel nostre municipi amb propostes com aquesta.

Fa uns mesos van aparèixer pintades a tot el municipi, l’obra en qüestió es el malauradament famos “444”, al seu dia vam exigir una resposta a l’Ajuntament, i es van comprometre a treure-les, doncs bé ha passat el temps i les pintades continuen igual, pensen retirar-les o potser creuen que s’han de quedar per sempre?

La mina i l’alzina catalogada de la Creu Aragall es troben en un estat lamentable, tota la zona està plena de matolls i brutícia, la porta de la mina està oberta... Senyors/es de l’Equip de Govern, la natura és un dels bens més preuats del nostre municipi, facin la seva feina i mantinguin-la en bon estat.

SEGURETAT CIUTADANA?

A Corbera de Llobregat la inseguretat ciutadana creix d’una manera alarmant,es produeixen robatoris en vivendes contínuament, però ara no s’ha produït la mateixa alarma social de fa uns anys, ja que els robatoris no es produeixen en una sola urbanització sinó que s’escampen pel municipi.

El problema és que la ciutadania no està al corrent, perquè l’Ajuntament no fa la seva feina i no la informa ni pren cap mesura per protegir-la.
Corbera es el segon municipi amb el nivell més alt de consum de drogues de tot el Baix Llobregat, però els Mossos d’Esquadra no s’interessen pels “petits camells”..., i malauradament al nostre municipi precisament abunden els “petits camells”.

Qualsevol persona es pot dedicar a la venda d’aquestes substancies, i a més a Corbera ho pot fer amb total impunitat. Cal que l’Ajuntament prengui mesures ràpidament, ja que els índexs de drogodependència augmenten entre els/les joves del nostre municipi, i aquest problema ja afecta a un gran nombre de menors, aquest fet no només agreuja la convivència familiar, sinó també la inseguretat del municipi.
S’han de vigilar les places públiques a on es produeixen aquests delictes i controlar els/les joves que s’hi dediquen a la venda a petita escala de substàncies prohibides.
Jaume Marsellach

QUI TRABALLE PER A QUI?

En el darrer ple vam ser testimonis d'uns fets que, malauradament, s'han repetit massa vegades aquesta legislatura. Un cop més, l'alcalde va limitar les intervencions dels regidors de l'oposició i va negar el dret a parlar als veïns que eren presents a la sala.

L'alcalde justifica la seva actitud manifestant la necessitat de mantenir l'ordre però dóna la sensació que no vol ordre sinó exercir un ferri control sobre qui parla i allò que es diu. Aquesta obsessió pel control només es pot entendre des de la por.
A què té por el Sr. Canals? Té por a les intervencions dels membres de l'oposició? Té por que li desmuntin l'argument que ha esgrimit, tant ell com la resta de regidors del govern, durant el seu mandat? Té por a escoltar les queixes i reivindicacions de veïns i veïnes? Té por d'escoltar la ciutadania criticant la seva nefasta gestió a les urbanitzacions?

Potser el Sr. Canals pensa que callant la veu dels veïns i veïnes, ignorant les seves queixes, les farà desaparèixer.

L'equip de govern i sobretot l'alcalde, parlen tanta estona com volen. El Sr. Canals es veu en dret d'arengar des de la seva cadira però nega la paraula a la resta de ciutadans. Ja no recorda com gaudia d'aquest tipus d'intervencions quan estava
a l'oposició. Al Sr. Canals li agrada tirar pedres però no li agrada rebre pedrades. S'ho podia haver rumiat abans de llençar el primer roc.

Primer es va limitar l'aforament de la sala de plens. Després es va limitar les intervencions dels membres de l'oposició i es va establir que qualsevol persona podia intervenir en un ple... sempre i quan ho demanés per escrit prèviament i se cenyís al temps establert i sense dret a rèplica.

Sr. Canals, és vostè qui està a disposició i al servei de la ciutadania i no pas al revés.

Mal exemple de democràcia. No sembla propi d'una persona que, en altres àmbits, reivindica la sobirania del poble i la necessitat de la mobilització per part de la societat civil. Tots els ciutadans tenen dret a expressar-se excepte els de Corbera?
Per tercera vegada aquesta legislatura surto de la sala de plens sentint vergonya aliena davant una actitud que no entenc en absolut.
Pere Alegrí